Els 36 municipis
Ciutat de Pézilla-la-Rivière
Un ric colon romà, Pecilius, va ser probablement el fundador de Pézilla i li va donar el seu primer nom: Villa Peciliani. Pesillà de la Ribera va ser donada el 898 a l'Abadia de Lagrasse, el que la va convertir, a l'Edat Mitjana, en un poble privilegiat. Des de llavors s'ha dotat d'una notable xarxa de séquies que estructura el paisatge i sempre ha participat en la riquesa de l'agricultura de Pézilla. La superfície de la comuna és de 1.562 hectàrees i la seva altitud varia entre els 40 i els 243 metres.
Història
El centre històric del poble està format per una cellera, construïda sobre un petit turó i que va estar envoltada de muralles al segle XIV, amb una porta gòtica anomenada Porte du "Revelli". Els contrastos entre la terra de regadius i la terra seca (aspres) són forts, aquesta dualitat ofereix una sèrie de paisatges variats i complementaris, propicis per al desenvolupament agrícola multifacètic. El llit del Tet està vorejat per un bosc costaner molt dens al territori que permet absorbir desbordaments en cas d'inundacions. Més enllà d'aquest bosc i fins a les primeres terrasses, la plana al·luvial està fertilitzada per una xarxa de séquies, construïdes al llarg de l'edat mitjana. El manteniment i conservació d'aquesta xarxa hidràulica, que també s'utilitza per al drenatge d'aigües pluvials, és un gran repte per al futur del poble. Al segle IX, el poble es va instal·lar en un petit mugró a la plana: és l'actual cellera.
0
Pézillanais
Nombre d'habitants
La ciutat de Pézilla-la-Rivière té uns 3.791 habitants. Els seus habitants s'anomenen Pézillanais.
ESGLÉSIA DELS SANTS AMFITRIONS
El poble de Pézilla es va desenvolupar al voltant de la cellera i una antiga església romànica del segle XI. A finals del segle XIX, el desenvolupament del culte a les Santes Hosts es troba en l'origen de la construcció de l'església actual.
L'església s'enriqueix amb una sèrie d'obres d'art de gran varietat: un altar romà del segle I dedicat a Diana i Apol·lo que ha servit durant molt de temps com a fons baptismals, un presbiteri visigot del segle VI, peces d'orfebreria dels segles XIV i XV, una font i estàtues barroques del XVIII, un petit orgue del segle XIX. Va ser inaugurat el 3 d'abril de 1893 amb motiu del centenari de les Santes Hosts.
